Com que avui faig anys els de la destil·leria Laphroaig m'han enviat aquesta felicitació. Podeu veure com han sortit tots a fora per fer-se la foto i enviar-me-la, jajajaja...
31.10.07
Aniversari
Com que avui faig anys els de la destil·leria Laphroaig m'han enviat aquesta felicitació. Podeu veure com han sortit tots a fora per fer-se la foto i enviar-me-la, jajajaja...
29.10.07
Torba
Un dels components que no es troba directament en el whisky però que hi té més influència és la turba.
La torba és un combustible vegetal (el tipus de carbó de menys qualitat) que es troba en abundància en molts països del nord d’Europa. S’extreu amb relativa facilitat amb pales o eines similars donat que és de textura tova - de fet quan s'excava té aspecte de terra molla i compacta.
Una vegada deixat assecar es pot utilitzar com a combustible (tradicionalment s’havia fet servir per escalfar les cases i per cuinar).
En moltes destil·leries per assecar el malta es fa servir foc amb torba. Com que aquest combustible fa molt fum i té un aroma molt característic el malta en queda impregnat i la seva presència és molt notable en alguns whiskies. L'edat i el caràcter del combustible també pot determinar l'aroma i gust del whisky
Podem doncs trobar torba en molts maltes de manera més o menys prominent. És en els whiskies d’Islay on la seva presència es fa més patent, donant lloc a whiskies amb molt caràcter i potser no del gust de tothom.
25.10.07
Elements en un tast de whisky
En el darrers missatges ha anat sortint el tema dels tasts d'un single malt.
En aquestes trobades - el whisky és una beguda molt social i com moltes coses a la vida es disfruta més amb companyia - el que es fa és avaluar un malta i extreure'n les característiques.
Els elements que es tenen en compte en un tast són:
El color: Ens pot indicar si el whisky és més o menys madur, si ha estat en botes de xerès...
La textura: Si és més o menys oliós.
El nas: L'aroma ens ha de dir moltes coses sobre un malta. Hi podem trobar molts matisos diferents.
El gust: L'evolució del malta quan el tastem, les diferents notes que apareixen.
El final: Quin gust deixa al final, si és un gust llarg o bé si decau ràpidament...
Per tal d'ajudar a valorar tots aquests elements vàrem poder elaborar aquest full de tast (document de word) on podem anar marcant les diferents característiques que trobem en un whisky.
Cal dir que per fer un tast es solen fer servir copes amb forma arrodonida per tal de que no s'escapin els aromes amb facilitat. Si es tasta més d'un whisky va bé tenir aigua i pa per poder prendre entre un whisky i l'altre.
22.10.07
Tast de Laphroaig
El proper dia 21 de novembre - a les 21h hora catalana es fa un tast online de Laphroaig. Queda estrany això d’un tast d’aquesta mena – fins i tot això ja es fa online!
No és pas que arribin els whiskies via mòdem o mail (ja estaria bé ja...). Els whiskies els ha de tenir un mateix a casa (crec que és pràcticament impossible tenir-los tots a no ser que un sigui un fan de la destil·leria...).
Els whiskies que es tastaran seran el Laphroaig 10 anys, el 10 anys Cask Strenght, el Quarter Cask, i el 27 anys Oloroso.
En el tast hi participaran Jim Murray (autor del llibre “Whisky Bible”), John Hicks (expert “blender”) i John Campbell (manager de la destil·leria).
Els participants podran fer preguntes i debatre sobre els maltes que es tasten. Això sol ja fa que l’esdeveniment sigui interessant.
Pels que no coneguin aquesta marca cal dir que Laphroaig és un whisky d’Islay amb molt caràcter – amb gustos amarinats, d’algues, peix fumat... Hom explica que durant la llei seca d’Estats Units el Laphroaig podia esquivar els controls policials perquè es feia passar per medecina.
Si algú hi vol participar o té curiositat per conèixer més coses d’aquest destil·leria pot apuntar-se a aquesta adreça: www.laphroaig.com/live (en anglès).
18.10.07
Nèstor Luján i el Whisky
En aquest fragment el gastrònom i escriptor Nèstor Luján explica com cal prendre un whisky...
...
Un bar escocès és digne de tots els protocols i jo els acomplia: el primer dia, saludava el bàrman, normalment obert i cordial però amb l’aparença seriosa, i desenvolupava l’estrany ritual. El bàrman em preguntava què desitjava i jo li deia blanament que volia un whisky. Llavors ell s’interessava per quin whisky prenia, si un blended o un malta i jo li responia que el prenia de malta. Quan, iniciant el seu somriure, el bàrman anava a agafar l’ampolla, jo li indicava que el volia doble – una ració de whisky a Escòcia és pràcticament una mirada fugissera vers l’ampolla – i el somriure del bàrman era encara més acollidor. Llavors em preguntava si desitjava aigua o soda i uns quants glaçons. I quan jo li responia, amb una plena seguretat, que el desitjava sec, la simpatia d’un home de les muntanyes, de les terres altes d’Escòcia, esdevenia absolutament afermada. Ja erem amics. Em tractava amb una atenció tèbia i cordial, mentre jo m’empassava lentament, molt lentament, l’or vell del prodigiós beuratge.
...
Després de beure’l el whisky no crea cap tèrbol paradís artificial sinó una assossegada felicitat a la terra, absolutament normal, ferma i desitjable. La molt britànica felicitat, discreta i lacònica, dels gentlemen, avorrits i admirables.
15.10.07
Elements d'un single malt
Hom diu que el whisky de malta està format bàsicament per tres elements: aigua, ordi i aire. Els tres elements són per tant fonamentals a l’hora d’obtenir un producte final rodó i aconseguit:
-L’aigua: Les destil·leries han emprat sempre aigua de la zona del seu entorn per elaborar el malta. El caràcter de l’aigua - ja sigui molt mineral o amb molt gust a turba – pot determinar el destil·lat.
-L’ordi: Normalment s’empra la varietat “Golden Promise”. Segons el seu maltejat el whisky pot tenir un caràcter més o menys fumat. És aquí on trobem la intervenció de l’aire.
-L’aire: En el procés de maltejat es pot assecar l’ordi amb aire calent o amb un foc de turba. Aquest procés tindrà una influència decisiva en el caràcter final del whisky.
Cal afegir, a més que la maduració en uns entorns determinats – per exemple al costat del mar – pot aportar notes concretes – com els aromes amarinats i salins que trobem en els whiskies d’Islay.
Podem veure, per tant que el whisky és també el producte d’un entorn ambiental i geogràfic prou determinat, que es podria trencar si els efectes del canvi climàtic s’accentuen amb el pas dels anys.
11.10.07
Però... què és un single malt?
Quan ens introduïm en el món del whisky podem observar que hi ha diverses zones amb productes ben diferents:
Per exemple a Estats Units trobem el whiskey o bourbon fet a partir de blat de moro i altres cereals (ordi, blat...). Jack Daniels o Four Roses són exemples de bourbon
Irlanda (des de fa molts segles) o el Japó (molt més recentment) són altres zones de producció de whisky.
És a Escòcia, però, on trobem més varietat d’aquest destil·lat. La major part de les vendes del mercat escocès son de whisky blended – obtingut a partir de la barreja de whiskies de malta amb whiskies fets a partir d’altres cereals. Exemples de blended són JB, Ballantines, Cutty Sark. Johnny Walker etc...
Un petit percentatge de les vendes és de single malt – whisky exclusivament de malta que prové d’una sola destil·leria – els exemples més coneguts poden ser Cardhu, Glenfiddich, Macallan... Cal diferenciar els embotellament single malt dels pure malt o vatted malt que provenen de diverses destil·leries.
9.10.07
Michael Jackson
A finals d’aquest estiu passat va morir d’un atac de cor a l’edat de 65 anys el periodista i escriptor Michael Jackson. No l’hem de confondre amb el cantant que té el mateix nom i cognom – “jo no canto, no ballo i no bec Coca Cola” – solia dir el Jackson de Yorkshire.
Aquest periodista va tenir un paper molt important en la difusió del whisky de malta – tant pel que fa a les destil·leries i als seus diversos productes com a la popularització del vocabulari emprat en els tasts.
Els seus llibres més populars sobre el tema són: Malt Whisky Companion (una revisió de tots els whiskies de malta escocesos posada al dia en diverses edicions) i The World Guide to Whisky (una història de la destil·lació i de la presència del whisky arreu del món). Les dues són obres que han ajudat molt a comprendre la complexitat dels whiskies de malta i la varietat de gustos que hi podem trobar segons l’origen geogràfic, la maduració...
6.10.07
Barcelona Whisky Experience (i III)
Deixant a part el tast de Jura, a la Whisky Experience vàrem poder tastar diversos maltes de molt nivell.
Cal dir – per evitar malentesos – que quan parlem de tasts de whisky de malta la quantitat que es consumeix és poca (és bàsicament un tema de degustació, on el nas hi té molt a dir a l’hora de trobar matisos).
Explicat això crec que els whiskies que més podríem destacar – segons la meva apreciació personal - serien:
-El Balvenie 21 anys en bota de Porto: Tot i ja l’havíem tastat anteriorment aquest és un excel·lent malta d’una de les millors destil·leries de Speyside.
-L’embotellador independent Signatory presentava dos maltes d’Islay amb una forta personalitat. El Laphroaig 2000 – 7 anys – té les característiques pròpies d’aquesta destil·leria (intens, fumat, oliós, amarinat) accentuades per la curta estada en bota d’aquest whisky jove; definitivament no és un malta per a tothom. Un Caol Ila del 91 del mateix embotellador també presentava moltes notes de fum – més del que sol ser habitual en aquest whisky.
-El Balblair 79: Un whisky de les Highlands amb un caràcter afruitat, suau però també complex.
3.10.07
Tast de Jura (Whisky Experience II)
Potser el moment que més esperàvem de la Whisky Experience era el tast de Jura. Aquesta sessió va tenir lloc en una sala adjunta de la fira. Duncan Hayter que dirigia l’acte va presentar-nos l’illa de Jura i les seves característiques.
Aquesta illa és un lloc ben idíl·lic amb molt poca gent i molts cérvols i produeix un malta bastant suau més propi de les Highlands que de les illes.
En aquesta sessió vàrem tastar el Jura 10 anys, el 16 anys, el 18 anys i el Superstition.
El Jura 10 anys és un whisky relativament jove, madurat en botes de roure americà. És lleuger, suau i presenta notes fumades de fons. És un malta elegant d’aperitiu.
Els dos següents – 16 i 18 anys – presenten aspectes més complexos derivats de l’edat del whisky i de la maduració: Com el Jura 10 anys han madurat en botes de roure americà, però a més també han estat en botes de xerès - 5% del temps total. Per tant són més madurs amb notes de mel, mantega o fruita madura.
Va sorprendre el Superstition pel seu caràcter fumat. Es tracta d’un whisky que barreja dos maltes diferents. Per una banda hi trobem un malta de 8 anys assecat amb turba - per tant molt fumat – i per altra també hi ha una important presència de whiskies més madurs – de 16 a 18 anys – que suavitzen les notes fumades. És tracta doncs d’un producte que es queda entre els whiskies de les terres altes i els d’Islay.
El tast va resultar molt didàctic, no només per l'explicació sobre cada whisky sinó també perquè vàrem poder veure i olorar exemples de civada assecada amb aire calent i amb turba i altres aspectes relacionats amb la maduració del whisky.
El tast va resultar molt didàctic, no només per l'explicació sobre cada whisky sinó també perquè vàrem poder veure i olorar exemples de civada assecada amb aire calent i amb turba i altres aspectes relacionats amb la maduració del whisky.
1.10.07
Barcelona Whisky Experience (I)
Aquest diumenge a la tarda vàrem anar al Whisky Experience de Barcelona – a l’Hotel Hilton situat a la Diagonal.
A la Fira hi havia diversos estands relacionats amb el món de whisky. Hi havia representació de destil·leries diverses – com ara Glenfiddich, Balvenie, Glenrothes, Dalmore... També hi havia representació d’embotelladors independents – Signatory o Murray & McDavid.
A més també hi havia altres estands estretament relacionats amb el món del whisky com ara el de la revista Whisky Magazine.
Paral·lelament a la fira hi havia esdeveniments diversos com ara tasts de whisky, demostracions de cocktails o música escocesa.
En aquesta foto estem amb el Sr Duncan Hayter, representant de White & Mackay (una marca propietària de maltes com ara Jura o Dalmore) a la península. El Sr Duncan porta una ampolla de malta de l’illa de Jura de 40 anys que val uns 2.500€.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)