Els maltes més venuts

En un post posterior publicarem quins són els maltes més apreciats pels experts. Avui, però, ens centrarem en les marques més venudes. Segons els seu volum global de vendes aquestes són les firmes que han venut més en els darrers anys (les dades són de The Scotch Whisky Industry Review 2008):

• Glenfiddich:La marca que tradicionalment ha liderat el mercat segueix encapçalant la llista amb un ampli avantatge. Glenfiddich va tenir el 2007 una quota de mercat del 14,4%, això vol dir que una de cada set ampolles de malta venudes al món prové d’aquesta destil·leria.

• The Glenlivet:Un altre clàssic de Speyside ocupa la segona posició amb un 10,1% de les vendes.

• The Macallan:En els darrers anys la seva quota de mercat ha augmentat molt fins a situar-se en un 9,5%.

• Glenmorangie: Aquesta destil·leria de les highlands té un 5,1% del mercat i és molt apreciat en el Regne Unit on és el segon malta més venut.

• Glen Grant:Una firma que ha perdut posicions darrerament. Actualment té una quota de vendes del 4,8%

Aquestes cinc firmes i el vatted malt Johnny Walker Green acaparen pràcticament la meitat de vendes mundials de whisky de malta. També es constata l’augment gradual del consum dels whiskies d’Islay – Laphroaig ocupa la quarta posició de vendes a la Gran Bretanya.
Les dades de les exportacions coincideixen pràcticament amb les de les vendes globals i hi ha les mateixes destil·leries. Només Cardhu (el líder absolut de vendes a l’estat espanyol) substitueix Glenmorangie en la llista dels cinc més exportats.
Precisament aquest mes de gener el setmanari The Economist publicava un article titulat Off to See the World sobre el marcat increment de la presència dels maltes en el món. Les vendes han baixat al Regne Unit però en canvi han augmentat arreu.

Els aromes en el whisky (II): El mapa dels gustos

Per classificar els diferents whiskies escocesos normalment es fa servir el mapa amb les sis regions productores tradicionals. D’aquesta manera sabem que els maltes d’Islay són més fumats mentre que els Lowland solen ser secs i lleugers...
De totes maneres sempre hi ha excepcions – per exemple un Bunnahabhain és un Islay sense massa notes fumades; un Talisker no és d’Islay però sí que té algunes característiques semblants als maltes d’aquesta illa...
Per això hi ha hagut altres intents de classificar els gustos i aromes en el whisky. Recentment la firma Diageo – propietària dels Classic Malts i d’una part important de les destil·leries d’Escòcia – ha creat el que anomena “The Single Malt Whisky Flavour Map”. Aquesta taula ha estat creada per l’expert Dave Broom i presenta quatre costats amb quatre aspectes dominants (fumat, lleuger, ric, delicat) amb altres subdivisions. D’aquesta manera podem observar que alguns maltes llunyans en la geografia són a prop en el mapa dels aromes. Cal dir que a la taula no hi apareixen tots els maltes sinó només una mostra... cadascú se la pot anar ampliant... Se'n pot trobar una versió lleugerament diferent aquí.
En tot cas, com qualsevol altra classificació sobre el tema no és res definitiu ni tancat...

Els aromes i gustos en el whisky (I)

En aquesta entrada d’avui hi adjuntem aquesta taula (elaborada per David Stirk) que mostra el ventall de gustos en algunes begudes alcohòliques. Hi podem apreciar que el whisky escocès te moltes més variants en el gust que altres begudes – com ara el vi... Això ens indica la complexitat del malta i com de diferents poden ser dos whiskies.
Els aromes i gustos que trobem en els maltes són difícils de classificar de manera sistemàtica, tot i que se n’han fet diversos intents. Podem dir que les categories generals més comuns que trobem en les classificacions de gustos en el whisky són: Fumat; Medicinal; Fusta; Floral; Cereals (vegetal); Dolç; Oliós... tot un món de sensacions...

Whisky (una mica) català:

Evidentment no hi ha pas un “single malt” català... No hi ha cap destil·leria al principat... De totes maneres sí que hem trobat alguns whiskies concrets que han estat acabats en bótes de garnatxa de Banyuls.
Els maltes que trobem amb aquest final són de la firma embotelladora independent Murray McDavid i de la destil·leria Bruichladdich (tenen el mateix propietari):

• Bruichladdich Rocks:Un single malt – amb barreja de whiskies de diferents edats - acabat en bótes de garnatxa. Sembla ser que les bótes procedeixen de Ribesaltes més que no pas de Banyuls - el proveïdor de les bótes era la firma Cazes de Ribesaltes.

• Murray McDavid Glendullan 1996 Banyuls Grenache finish.

• Murray McDavid Macallan 1990 Grenache Finish (14 anys)

Segurament aquests maltes han estat “acabats” en bótes d’AOC Banyuls o d’AOC Rivesaltes, uns vins dolços naturals que contenen un mínim d’un 50% o un 75% de garnatxa, segons el tipus de vi.
L’experiència del propietari de la firma, Mark Reynier, - membre d’una família amb diverses generacions dedicades a fer negocis amb vins - fa que s’acabi el whisky amb aquests finals ben particulars.

Londres

Londres és un dels llocs del món – si exceptuem Escòcia – on podem trobar més varietat de whiskies. Hi ha diverses botigues al centre de la ciutat que tenen una gran varietat de maltes i també altres articles com ara llibres etc...
En podem destacar:

• Royal Mile Whiskies:Molt a prop del British Museum a Bloomsbury.

• The Vintage House:Al Soho. Aquí vam fer aquesta foto amb els Macallan de diferents anys, els “Family Bottlings” de Glenfarclas i diversos Springbank, tots a uns preus prohibitius...

• Milroy’s:Una botiga fundada el 1964, també al Soho, molt a prop del Vintage House.

• The Whisky Exchange:Una botiga amb una excel·lent selecció de whiskies al sud del riu, prop de la Tate Modern i del Shakespeare Globe.La mateixa firma té un altre comerç més allunyat del centre.

Aquest principi d’any hi vaig anar quatre dies amb la meva filla i vam aprofitar per proveir alguna ampolla petita per arrodonir el proper tast d’hivern...