En aquest fragment el gastrònom i escriptor Nèstor Luján explica com cal prendre un whisky...
...
Un bar escocès és digne de tots els protocols i jo els acomplia: el primer dia, saludava el bàrman, normalment obert i cordial però amb l’aparença seriosa, i desenvolupava l’estrany ritual. El bàrman em preguntava què desitjava i jo li deia blanament que volia un whisky. Llavors ell s’interessava per quin whisky prenia, si un blended o un malta i jo li responia que el prenia de malta. Quan, iniciant el seu somriure, el bàrman anava a agafar l’ampolla, jo li indicava que el volia doble – una ració de whisky a Escòcia és pràcticament una mirada fugissera vers l’ampolla – i el somriure del bàrman era encara més acollidor. Llavors em preguntava si desitjava aigua o soda i uns quants glaçons. I quan jo li responia, amb una plena seguretat, que el desitjava sec, la simpatia d’un home de les muntanyes, de les terres altes d’Escòcia, esdevenia absolutament afermada. Ja erem amics. Em tractava amb una atenció tèbia i cordial, mentre jo m’empassava lentament, molt lentament, l’or vell del prodigiós beuratge.
...
Després de beure’l el whisky no crea cap tèrbol paradís artificial sinó una assossegada felicitat a la terra, absolutament normal, ferma i desitjable. La molt britànica felicitat, discreta i lacònica, dels gentlemen, avorrits i admirables.
3 comentaris:
Genial en Néstor Luján. Ja sabia que era un gran amant del Whisky i de la bona gastronomia. Bona troballa, Joan.
Llegiu l'article de Richard Paterson aparegut a EL PERIODICO: "Si posen gel al whisky, els mato"
El bigoti no és un impediment, assegura, però per si de cas se'l retalla cada dia. Richard Paterson té un sisè sentit per ensumar no només aromes de malta, sinó també els perfums, bons o dolents, que ens envolten. "Quan arriba una dona de seguida percebo el seu perfum", argüeix un dels millors master blender (mestre mesclador) del món, que adverteix: "Si posen gel al whisky, els mato". Ell és l'únic que converteix el tast de whiskys en un xou, amb pirotècnia de confetis inclosa.
Des del 1970, aquest escocès presta l'apèndix nasal a la firma Whyte & Mackay, que la setmana passada va presentar a Barcelona la col.lecció de whiskys rars més important del món, la Rare&Prestige, un pòquer de luxe que, després de 40 anys de pacient espera en barriques, han vist la llum i es venen per 5.126 euros.
¿El secret del seu art? "Tenir passió i un gran nas, que se m'ha anat allargant --fa broma Paterson--. I prendre cinc vitamines per no refredar-me". El cert és que ell, tercera generació d'una estirp dedicada a la indústria del whisky, va ser un aprenent precoç i als 8 anys ja descodificava matisos del preat líquid. Ara, resol la tasca de discernir sabors, aromes i textures. "Cada dia oloro 200 o 300 whiskys".
Al contrari que un altre bigoti famós, Paterson demana que "quan es begui, s'agafi un taxi". I res de tragos a l'estil tequila. "Si és un whisky de 40 anys, s'ha d'estar 40 segons a la boca, si és de 30, 30. S'hi ha de dialogar per assaborir-lo. '¿Hola, com va això?, ¿Com estàs? Uhhh, molt bé...'".
Jo també opino que no s'ha de posar gel al Whisky, i que cal assaborir-lo respectant-lo com un producte molt valuós.
Com es nota que alguns han de fer punts a correcuita.
Molt bon comentari Pep... No coneixia pas aquest Richard Paterson ni la col·lecció que va presentar. Veig que aquest expert - com d'altres - dóna molta importància al nas i a la qualitat - més que no pas a la quantitat...
Publica un comentari a l'entrada