El principi d’aquest negoci és bastant fàcil d’entendre: Cada vegada hi ha més aficionats al malta que tenen interès en embotellaments especials i poc habituals (whiskies molt vells, maltes de destil·leries tancades etc...). Com que són productes cada vegada més rars el seu preu s'incrementa amb el pas dels anys.
Si la borsa ha patit fortes pèrdues, els índexs del whisky han tingut uns guanys mitjans prou acceptables – l’augment més gran de preu l’ha experimentat el Black Bowmore, amb un 144%.
És clar que també hi ha valors que baixen, però els guanys globals estan per sobre del 26 per cent. Fa unes setmanes aquest interessant article d’El Periódico ens explicava el funcionament del WWI.
El procediment per tal d’invertir en whisky és fàcil, només cal comprar una ampolla (sempre millor si té un certificat d’autenticitat) i guardar-la com a inversió – en aquests moments l’ampolla més cara en la que podem invertir és un Glenlivet de l’any 1943 amb un preu de 3.650€.
A més – tal com afirma Michel Kappen, responsable del WWI- “en el cas de que el negoci no vagi bé, sempre ens podrem beure l’ampolla...”
La web Malt Maniacs acaba de anunciar els premis corresponents a l’any 2008. Tot i el domini del whisky escocès, sorprèn la presència de destil·leries de diversos llocs del món. A més de la presència dels prestigiosos whiskies japonesos, hi trobem un malta de l’Índia (un mercat i un productor emergent) i també un de Tasmània. Els premis es divideixen en diferents categories, segons els preus dels maltes.
Els resultats del Nosing Challenge 2008 de Cadenhead’s s’han fet públics avui. No hem pas guanyat però hem fet un resultat acceptable. Dels 4 maltes que calia encertar (d’una llista de 8) en vàrem encertar 2 per unanimitat (Inchgower i Mortlach). Vàrem identificar bé les notes salades de l’Inchgower i els seus trets més propis d’un malta de la costa que d’un Speyside. Pel que fa al Mortlach vàrem poder trobar-hi les característiques florals i elegants però fermes alhora; també vàrem deduir bé que es tractava d’un malta d’uns 18 anys (en té 19) madurat en botes de xerès.
Els dos maltes que queden no els vàrem encertar però tampoc vàrem quedar gaire lluny del resultat final: En una versió (de les dues que vàrem presentar) hi vàrem posar els dos maltes - Tobermory i Clynelish – però canviats. En l’altre versió vàrem posar Ledaig en lloc de Tobermory (un error menor donat que els dos whiskies es produeixen a la mateixa destil·leria).
Pel que fa a les edats dels maltes ens hi vàrem aproximar bastant bé, tot i que en general eren una mica més envellits del que vàrem considerar.
Per tant com a conclusió diria que evidentment ho podíem haver fet millor però donada la dificultat del tast (els vuit whiskies que hi havia no són els més habituals) el resultat és prou acceptable.
Ja és coneixen més detalls de l'edició d'enguany de la Whisky Experience de Barcelona. La web oficial de l'esdeveniment ja és operativa i la podeu consultar a través d'aquest enllaç. 
Potser l’estiu no és la millor època per beure whisky. La calor fa que segurament es consumeixin altres begudes més refrescants, més adients al clima calorós (no oblidem que l’origen del malta és a la plujosa i temperada Escòcia).
De totes maneres en una vetllada d’una (ja tradicional) acampada d’estiu, aquest cop a Vilafranca de Conflent, vàrem poder assaborir un Glengoyne 21.
Aquest whisky - d'un color ambre intens - presenta aromes de fusta, vainilla i xerès – una mostra clara dels 21 anys en bóta. Quan el tastem trobem un gust dolç però amb presència d’espècies, panses i pell de taronja. Progressivament es desenvolupen diversos aromes en un magnífic "crescendo".
El final és llarg, dolç i ric amb algunes notes especiades.
Un bon whisky – amb un bon nivell de maduresa - per una nit d’estiu
La notícia de la interrupció de la producció a Springbank va sorprendre a la gent relacionada amb la indústria. La decisió sembla anar contracorrent amb les tendències del mercat. En aquests temps el comerç del whisky viu un moment d’expansió degut a l’obertura dels mercats xinès i indi i a un increment de l’apreciació del producte.
El whisky de malta només és un 10% del whisky escocès comercialitzat arreu del món (els blended són molt més populars) però – com hem apuntat abans - el seu consum s’ha incrementat de manera que algunes destil·leries han tingut problemes per donar l'abast davant la demanda.
El món del whisky es mou bàsicament a partir de la producció i venda del licor daurat. Però a l'entorn del whisky també hi ha alguns productes relacionats – com ara peces de roba, copes etc... - adreçats sobretot als incondicionals del tema.
Una de les curiositats que vaig trobar a Islay va ser una botiga - amb aspecte molt rústic però elegant - dedicada a fer sabons, cremes i altres productes cosmètics amb whisky de malta.
“Tampoc es tracta d’anar pel món desprenent fragància de whisky, cosa que no seria gaire agradable...” comentava l’Aisla, mestressa del negoci amb seu al carrer principal de Bowmore. Va explicar que en els diversos productes hi ha whisky de malta però també diverses plantes que es troben a l’illa...
Aquesta botiga, anomenada
L'Ian Campbell és un dels responsables dels magatzems de Springbank. En el seu temps de lleure tambe és percussionista a la Campbeltown Pipe Band. M'explica com a finals del setanta, quan tenia 17 anys llargs va tocar en el tema Mull of Kintyre de Paul McCartney. M'ensenya diverses fotos on apareix ell mateix amb Paul, Linda McCartney i Denny Laine durant la gravació de la cançó i el video en una de les granges que l'ex-Beatle té per aqui.
Avui he anat a la seccio d'embotellament. Si els altres dies la feina era mes rural avui la cosa era una mica mes mecanitzada (tot i que aqui les coses son molt "traditional" i no hi ha gaire tecnologia). Primer hem vist com es mesurava l'alcohol de les botes i com s'afegia aigua per arribar a la graducacio desitjada. Després hem passat per tot el procés d'embotellament (omplir ampolles, posar taps, enganxar etiquetes, posar en caixes... era un Springbank vintage 97). Molt interessant: despres els treballadors d'aquesta area m'han demanat si ja havia tastat aquest whisky, jo he dit que no i - mentre no hi havia l'encarregat - m'han portat mostres d'aquest i altres maltes perque en fes un tast (he hagut de dir prou).
Posteriorment hem anat a agafar unes mostres d'una bóta que el meu company suec té a la destil.leria (cal dir que de tots els que fem el curs jo soc el pelacanyes perque els altres tenen bótes aqui i alla i tambe moltíssimes ampolles - algunes caríssimes - a casa).
Finalment hem acabat fent una sessió amb el director de la destil.leria sobre botes i maduració, molt interessant tot plegat...
Aquest vespre tothom vol veure l'Espanya - Russia i m'animen pel partit (sense comentaris).
Demà visitarem les destileries Glengyle i Glec Scotia i després tenim examen i un dinar de graduació... i a la tarda agafaré el ferry cap a Islay. Pels treballadors de la destil.leria serà un dia dur perque set seran acomiadats, encara no se sap qui ara per ara....
Salutacions a tothom!!
Les maletes a punt: Un cangur per la pluja (la previsió és de pluja, pluja i més pluja - bé, de fet és Escòcia...). Roba de primavera, bastants mapes, un mp3 amb música escocesa...
Avui, un dia abans de l'anada a Escòcia, ens hem trobat els habituals del malta per participar en el Cadenhead's Nosing Challenge 2008.
Falta menys d'una setmana per anar a Escòcia. Aquest és l'itinerari que seguiré allà:
El príncep Carles d’Anglaterra – acompanyat per la Duquesa de Cornualla – va visitar la destil·leria Laphroaig la setmana passada. La destil·leria té el Certificat Reial de Proveïdor de Whisky al Príncep de Gal·les – sembla ser que aquest Islay és el seu whisky preferit.Ja fa un temps la destil·leria “cedeix” a cada un dels “amics de la destil·leria” (Friends of Laphroaig), un pam de terreny de l’illa – som uns quants que en tenim una part, amb certificat i tot... Durant l'esmentada visita varen obsequiar el príncep amb un certificat de cessió del “terreny número 1”... o sigui que el tenim per veí a Islay, encara que sigui un tros enllà...
A un nivell més modest també tinc programada una visita a la destil·leria (m’han donat hora el dissabte 28 de juny a les 10 – un dia després d’acabar el curs a Springbank).
En un altre sentit comentar que la destil·leria fa una altre sessió de Laphroaig Live el dia 18 de juny a les 21h – ja ho comentarem...
Hi ha diverses cites referents al whisky... Només en posem una... són les darreres paraules que s’atribueixen a Humphrey Bogart...
"I should never have switched from Scotch to Martini's"
( Humphrey Bogart's last words)
“Mai hauria d’haver canviat el whisky pel Martini”
Som a l’any 1943, en plena segona guerra mundial. En una petita illa de les Hèbrides Exteriors – anomenada Todday –hi ha una gran escassetat de whisky a causa del racionament. Tota la comunitat es ressent d’aquest fet (d’alguna manera els habitants de Todday i el whisky ens recorden una mica els gals dels còmics d’Astèrix i la seva poció màgica).
Un dia, a causa de la boira, un vaixell – carregat amb whisky destinat a l’exportació - queda encallat prop de l’illa i és a punt d’enfonsar-se.
Els habitants de Todday faran tot el possible per tal d’obtenir unes bones reserves del preciós liquid (la traducció de títol del film seria “whisky a dojo”) mentre que un sorrut oficial anglès intentarà impedir-ho.
La destil·leria Springbank organitza un curs/treball per tal de donar a conèixer tot el procés d’elaboració del malta.
El curs consisteix en una estada d’una setmana treballant (amb un horari de 8 a 5) i rebent ensenyaments teòrics a la pròpia destil·leria.
D’aquesta manera els alumnes – un màxim de sis – passen per tots els processos de producció des del maltejat fins a l’embotellament. L’últim dia hi ha un examen escrit i un dinar de graduació amb el lliurament del títol (si s’ha superat el curs).
Avui he rebut (amb una rapidesa sorprenent) el pack de Cadenhead’s amb els continguts pel Nosing Challenge 2008. El que es pot dir és que no serà gens fàcil. En la capsa hi ha 4 miniatures de 5cl – cada una té una etiqueta amb una lletra. També hi ha les bases del concurs i un full que cal omplir.
Com ja vàrem escriure, cal endevinar l’edat aproximada del malta i si ha estat madurat en botes de xerès o de bourbon.
Evidentment també cal encertar la destil·leria productora i la seva regió. La llista que es proporciona pot ajudar però no massa. Els maltes d'aquest tast poden provenir de: Clynelish, Inchgower, Royal Brackla, Ledaig, Mortlach, Springbank, Tamdhu o Tobermory.
L’embotellador independent Cadenhead’s ha fet públic el sisè concurs de tast de Whisky de Malta. Simplement cal enviar 15€ a l’adreça: The Cadenhead Nosing Challenge 83 Longrow Campbeltown Argyll PA28 6EX Scotland i es rebrà un paquet amb les normes, el full de respostes, un mapa regional d’Escòcia i quatre ampolles-miniatura amb quatre single malt escocesos.
Cal relacionar la destil·leria (d’una llista de vuit) a la mostra correcta, anomenar de quina regió és, la seva edat i la fusta en la que ha madurat. Cal retornar el full abans del 22 agost 2008. El guanyador s’anunciarà a la web el 8 de setembre de 2008.
Com que aquest concurs pot ser divertit i interessant doncs m'hi he inscrit. Des d'aquí ja convoco als tastadors habituals a un cònclave per tal de trobar les respostes correctes...
El poble Borgonyà va ser conegut durant molts anys a Osona com “Els Inglesos” donat que el nucli va ser creat com una colònia industrial de Fabra i Coats. Cal precisar, però, que els industrials Coats eren escocesos (la seva activitat va anar des de 1890 fins al 1999).
En aquest blog bàsicament escrivim informació del whisky de malta a Escòcia (el lloc on n’hi ha més varietat i – conjuntament amb Irlanda – el lloc on trobem els orígens d’aquest esperit).Amb tot també podem trobar whisky de malta en altres països del món. Són indrets on la creació de destil·leries és més recent, però amb tot alguns d’aquests maltes han agafat prestigi.
Aquests serien els noms més reconeguts:
-Japó: Es el segon productor mundial de whisky de malta. A principis del segle XX alguns empresaris japonesos varen estudiar la producció del whisky escocès i varen intentar implantar-la la Japó. L’èxit va ser notable i ara alguns del seus embotellaments tenen prestigi mundial. Entre els maltes del país del sol ixent podem destacar: Suntory Yamazaki; Karuizawa, Miyagikyou, Hakushu i Yoichi (Nikka). Per més informació sobre whisky japonès es pot consultar aquest enllaç.
-Irlanda: Juntament amb Escòcia és el país amb més tradició en el món del whisky. Bushmills és un dels noms importants en el whisky de malta irlandès. Més recentment s’hi ha afegit Connemara, Tyrconnell (produïts a la mateixa destil·leria)
Altres zones del món han obert destil·leries aprofitant la popularitat del whisky de malta:
-País de Gal·les: Penderyn és el malta galès més conegut, va començar a produir fa pocs anys després de més de 100 anys sense producció de whisky en aquesta zona.
Ahir divendres, aprofitant una escapada a Barcelona, vàrem anar al Colmado Quilez. Segur que molts coneixeu la botiga de la cantonada de la Rambla Catalunya i Aragó - especialitzada en diverses delicatessen. En el mateix xamfrà del carrer Aragó hi ha una secció d’aquesta mateixa botiga dedicada als vins i licors.
La secció de maltes que hi podem trobar és prou important – hi ha representació de pràcticament totes les destil·leries escoceses. Hi podem trobar una gran varietat whiskies de preus ben diversos – segons l’edat etc...
L’excusa per aquesta escapada va ser comprar un whisky-regal en motiu de la futura paternitat (x3) del Sr. Pep Amargant. La tradició de regalar un malta especial en motiu d’un naixement ja la vàrem instaurar fa uns quants anys...
Com ja havíem apuntat el tast consistia en 6 maltes escocesos – un per cada regió productora.
Vàrem poder constatar que els sis whiskies tenien matisos prou diferents (representant una mica la diversitat de les regions d’origen).
A més d’això hem d’esmentar que hi va haver un molt bon nivell en les apreciacions de cada whisky. Cal destacar la nostra pianista (i també excel·lent cuinera) que va trobar notes de “tekamaki” – un mena de tonyina seca que fan servir els japonesos per cuinar – en el Longrow 10; també hi va trobar un rerafons de regalèssia (la que s’utilitza en infusions) en les notes finals d’aquest malta. Diria que la gent que són bons cuiners tenen més possibilitats de ser bons tastadors donat que tenen assimilats molts aromes i gustos diferents...
En una propera intervenció ja explicarem quins varen ser els maltes més valorats.
